L'encàrrec consisteix en la construcció d'un conjunt arquitectònic format per 154 habitatges, locals comercials i aparcaments al nucli d'Espui, en un entorn d'alta muntanya, on els valors paisatgístics són un dels punts de partida a l'hora de conformar la imatge, la implantació i la volumetria dels edificis. Així mateix, sempre es té present l'arquitectura dels nuclis tradicionals existents, en especial al dimensionar l'escala de les tipologies a implantar.

El plantejament morfològic del conjunt proposat persegueix una òptima integració en l'entorn, tant amb la manera en com es composen entre ells els diferents cossos d'edifici, juxtaposant-se amb uns retranquejos, articulats mitjançant els nuclis de circulació vertical, com amb l'adaptació d'aquests cossos al pendent del terreny, resolta a partir d'uns lleugers esglaonaments. S'evita d'aquesta manera l'aparició de blocs d'habitatges de grans dimensions, que suposarien un gran impacte en aquests entorn, tot aconseguint l'aparença d'una sèrie de petits edificis integrats a la pendent i orientació naturals del terreny.

Igualment, la solució formal que es proposa per l'arquitectura de cada cos d'edifici, tant en la seva geometria clara com en la resolució dels elements de forats, de cossos, de volats i de coberta, pretén, a més d'acomplir les determinacions de la Normativa, recollir de manera fidel l'esperit de les constants tipològiques de l'arquitectura de muntanya. Tot això dit en el ben entès que la Normativa en qüestió, és de tipus ordenancista, i és per això que la composició que se'n deriva, forçosament adoleix d'una certa rigidesa i que el resultat arquitectònic no pot defugir un cert determinisme mimètic.

Els edificis estan formats per una combinació de tipologies de blocs de 5, 6 i 7 habitatges, situats de manera que puguin absorbir, juntament amb la disposició de la planta soterrani, el fort desnivells de les parcel·les, formant un edifici esglaonat, a més d'oferir una part frontal fragmentada que permet entendre l'edifici com la unió d'edificis més petits en forma i volum, i per tant més integrats a l'entorn de les tipologies tradicionals.

Proposant unes tipologies fragmentades i variants que, combinades adequadament, suposen una reinterpretació de l'arquitectura popular i tradicional de la comarca, on la tipologia venia fixada per tres factors ineludibles: la topografia, l'ús i, molt especialment, la climatologia, s'obté el resultat perseguit d'una màxima integració amb l'entorn.

Els materials d'acabat són la pedra, la fusta i la pissarra, combinada amb l'acer pintat de negre. La fusteria és d'alumini de color fosc.

L'estructura és de formigó armat, amb forjats unidireccionals "in situ". La coberta és de bigues de fusta laminada i acabat de pissarra, amb interposició d'aïllament tèrmic. Les façanes estan formades per un full interior ceràmic i un full exterior de pedra o costers de fusta; l'aïllament tèrmic és escuma de poliuretà projectat. Interiorment la façana es trasdossa amb plaques de guix laminat. Les divisòries interiors són també amb tabics de guix laminat, escurçant els temps d'execució i permetent el solapament amb la fase d'execució de les instal·lacions.